INFORME CRÍTIC SOBRE LA GESTIÓ DEL INSTITUT VALENCIÀ DE CULTURA (IVC):

jul. 3, 2026 | Intervenció política

SOBRE LA CONVOCATÒRIA D’AJUDES AAEE 2026 I EL CIRCUIT CULTURAL VALENCIÀ 2026

A, 26 de juny de 2026

I. INTRODUCCIÓ I CONTEXT INSTITUCIONAL

A rel de la reunió mantinguda el passat 22 de juny de 2026 entre les 11 associacions del sector de les arts escèniques i la gestió cultural, la Direcció General de Cultura de la Generalitat Valenciana i l’IVC, ens veiem en l’obligació de manifestar una profunda preocupació davant del rumb polític que està prenent la gestió cultural de l’IVC i la Conselleria.

L’actual situació de transitorietat en l’IVC —marcada per l’anunci d’un procés de selecció per a una nova direcció— no pot servir d’escut ni de justificació per a la paràlisi, el desordre o el desmantellament dels mecanismes de cohesió, foment i innovació del nostre teixit escènic. Sota una aparent retòrica de “millora de l’eficiència i recerca de l’excel·lència”, les últimes mesures plantejades al voltant de les Ajudes al Foment de les Arts Escèniques i al Circuit Cultural Valencà (CCV) constitueixen, al nostre parer, un atac frontal a la diversitat i a la supervivència del sector.

II. EL FALS INCREMENT PRESSUPOSTARI: CRÒNICA D’UNA RETALLADA ENCOBERTA

Durant la trobada, l’administració publicità un increment de 800.000 € en el pressupost global destinat a les ajudes sectorials. No obstant això, un anàlisi rigorós de la sèrie econòmica demostra que este relat és matemàticament fals i biaixat, ja que omet de forma deliberada les injeccions de fons de l’exercici anterior.

Si desglossem les dades reals del pressupost de la Convocatòria de Foment de 2025 i les seues línies complementàries, la comparativa amb l’escenari plantejat per a 2026 revela la següent realitat:

Pressupost Ordinari Convocatòria Fomento 2025: 2.950.000 €

    • Producció Professional: 760.000 €

    • Gira d’Espectacles: 288.370 €

    • Ajudes a Associacions Professionals: 347.200 €

    • Festivals i Mostres: 655.820 €

    • Producció Emergent: 371.300 €

    • Escriptura Escènica: 90.000 €

    • Residències Escèniques: 202.530 €

    • Investigació: 48.000 €

    • Asistència a Fires: 48.220 €

    • Formació i Edició: 38.580 € (19.290 € per línia)

Fins i tot analitzant les dades oficials de la convocatòria de 2025, extretes de la mateixa plataforma de l’IVC, el desglòs real de les modalitats suma 2.850.020 € i ni tan sols arriba al total anunciat de 2.950.000 €. Existeix un buit invisible de exactament 99.980 € que l’administració no s’aclari a on es destina en la mateixa convocatòria, la qual cosa evidencia una vegada més la gestió desordenada dels fons públics.

Convocatòria Extraordinària 2025 (Cies de Teatre, Dansa i Circ): 1.500.000 €

FONS TOTAL DISPONIBLE EN L’EXERCICI ANTERIOR: 4.450.000 €

Pressupot anunciat per a l’exercici 2026: 3.750.000 €. Estos fons corresponen als 2.950.000 € en primera convocatòria per a Producció Professional, Gira d’Espectacles, Associacions Professionals i Festivals/Mostres; més 800.000 € del supòsit increment que s’executarà en una segona convocatòria al setembre per a Producció Emergent, Escriptura Escènica, Residències Escèniques, Investigació, Assistència a Fires, Formació i Edició.

Conclusió Financera: Lluny de produir-se un augment en els recursos destinats a sostindre el teixit escènic valencià, el sector pateix una retallada real neta de 700.000 €. Emmascarar la pèrdua de la línia extraordinària de 1,5 milions d’euros mitjançant la fragmentació del pressupost ordinari constitueix un exercici d’opacitat comptable intolerable per a un sector ja fortament precaritzat.

III. LA SEGMENTACIÓ DE LES AJUDES AL FOMENT: UN ATAC ADREÇAT A CREACIONS EMERGENTS I RECERCA

La decisió anunciada per l’IVC de fragmentar les ajudes al foment en dos fases diferenciades —una primera convocatòria publicada a 29 de juny per 2.950.000 € per a producció professional, gires, associacions i festivals, i una segona anunciada per al mes de setembre per 800.000 € per a les set modalitats restants— no respon a necessitats tècniques del sector, sinó a una estratègia ideològica.

Sota el dogma de “premiar l’excel·lència” o el ja conegut “s’ha acabat el cafè per a tots”, esta segmentació penalitza de manera directa i sistemàtica les línies més vulnerables i estratègiques de l’ecosistema: la producció emergent, l’escriptura escènica, la recerca, les residències i la formació.

Al desplaçar la tramitació d’estes modalitats al mes de setembre —adduint “limitacions estructurals de personal”— l’administració situa el teixit emergent en un escenari insostenible:

  • Falta absoluta de marge per a l’execució: Els equips artístics i d’investigació comptaran amb prou feines amb unes setmanes per a desenvolupar els seus projectes abans del tancament de l’any fiscal. Això fa inviable la consecució dels projectes. En el cas de l’escriptura i la investigació, la pròpia naturalesa de l’activitat va en contra dels terminis curts i la priorització de la producció. Són processos en els quals s’han de respectar els temps i no pot ser qüestió d’un ni de dos mesos. Amb estos terminis es força a desestimar l’ajuda, reduir la qualitat del resultat o falsejar allò presentat.

  • Impossibilitat de justificació econòmica viable: Obligar a justificar projectes de recerca o residències a contrarellotge aboca l’autoria i els equips creadors a la pèrdua de l’ajuda, a la renúncia a presentar-se o a l’endeutament privat.

  • Destrucció del relleu generacional: En asfixiar les noves fornades de creadors i la innovació, es genera una política de “terra cremada” l’únic fi de la qual sembla ser el de blindar exclusivament les grans indústries culturals ja consolidades, uniformitzant l’oferta i eradicant el risc artístic necessari en un sector artístic divers i representatiu d’una societat plural, no endogàmica i democràtica.

IV. OPACITAT AL CIRCUIT CULTURAL VALENCIÀ I ÚS ESTRATÈGIC DELS RETARDS

El Circuit Cultural Valencià (CCV) ha de ser un projecte vertebrador a tres bandes (IVC, ajuntaments i sector), però actualment està sent utilitzat com una eina indirecta de control polític i institucional a través de dos mecanismes:

1. Falta de transparència en el Catàleg

La recent publicació del llistat provisional d’admesos i exclosos evidencia un buit documental alarmant i una falta flagrant de transparència. El catàleg actual és completament opac:

  • Consisteix en un mer llistat de títols d’espectacles, sense raons socials associades, cosa que oculta a quines companyies reals corresponen els projectes.

  • No detalla els formats dels espectacles (¿són de gran format, mitjà o petit?).

  • No especifica la disciplina, llengua, estètica o estil de les propostes.

  • Manca de criteris d’avaluació i baremació clars i públics que justifiquen per què vora 300 propostes s’han quedat fora sota la interpretació interna de comissions d’experts i funcionaris.

  • Oculta de manera deliberada la identitat i els noms de les persones que han constituït estes comissions avaluadores.

Esta falta absoluta de claredat i de criteris públics que avalen els desasis impedeix la fiscalización pública del procés, deixant la selecció final a l’arbitri de decisions polítiques sense criteris artístics transparents. Un buit d’estes característiques alimenta la sospita legítima de veto o censura encoberta cap a aquelles creacions el discurs de les quals dissenta de la línia oficial marcada pels actuals responsables de la Conselleria i el IVC, en un procediment que manca de les garanties democràtiques mínimes.

2. El retard com a mètode d’estalvi forçat

L’IVC sosté que el catàleg i els expedients no estaran completament operatius per a la programació municipal fins al setembre. Esta dilació en el calendari té un impacte pervers: en impedir que els ajuntaments contracten i programen durant els primers dos terços de l’any, l’IVC s’assegura de manera artificial que una part substancial del pressupost assignat a este Circuit quede sense executar per falta de temps material. Els retards no són, per tant, simples errades de gestió; operen com una eina de contenció de la despesa que el sector paga com la paràlisi de la seua activitat.

V. GOVERNANÇA, CONSENS SECTORIAL I MESURES DE SALVAGUARDA

En l’última sessió de treball, el sector tingué la capacitat d’arrancar a l’IVC el compromís de formalitzar les interlocucions mitjançant l’exigència estricta d’ordes del dia tancats, l’enviament anticipat de la documentació tècnica i la redacció d’actes vinculants per escrit al final de cada mesa.

Encara que valorem de forma positiva l’acceptació d’estos mínims democràtics per part de la Direcció General —del compliment dels quals romandrem vigilants en pròximes reunions, així com de la recepció de l’acta d’esta última sessió—, el sector s’ha de mantindre en alerta màxima. Davant la possibilitat contrastada que l’administració incomplisca sistemàticament estos acords de transparència, des de Comitè Escèniques mantindrem una postura ferma: no validarem cap mesa de negociació que ignore les regles acordades.

Férem i fem una crida a la responsabilitat col·lectiva de totes les associacions professionals del sector (artístiques, tècniques i de gestió). El consens interassociatiu és la nostra única línia de defensa. Acudir a les convocatòries de l’IVC quan este vulnere els terminis, ignore els ordes del dia o rehuse signar actes vinculants debilita la posició global del sector i permet a l’administració aplicar la màxima de “dividir per a governar”. La unitat d’acció ha de prevaldre per damunt dels interessos particulars de qualsevol sigla si volem frenar el desmantellament de les arts escèniques valencianes.

Tornar a noticies