ROSANAYARIS

Valencia
Arts escèniques aplicades | Arts Vives | Caràcter social | Dansa | Docència i pedagogia | Infància i joventut | Investigació | Teatre | Teatre físic

Contacto

Aris Spentsas i Rosana Sanchez Rufete són artistes i investigadors que treballen en la intersecció entre les Arts Visuals i les Arts Vives, amb un fort interés cap a pedagogies corporals i pràctiques situades. Des de l’any 2012 presenten les seues propostes sota el nom “rosanayaris” en diferents entorns i ciutats com, Las Cigarreras (Alacant), CCE Santiago (Xile), La Poderosa i La Capella (Barcelona), DDRC (Atenes), Dare-Dare (Mont-real), CCCC (València) i Casa de Velázquez (Madrid) entre altres. Aris Spentsas signa textos com Siendo Espectador (2018) per a la Revista Telón de Fondo o Encontrar para encontrarse (2013) per a Manual de Prácticas Escénicas Contemporáneas, a més és coeditor del llibre ¿Y Si Fuéramos Espectadores?, publicat per l’Editorial UPV. Tots dos tenen un Màster en Producció Artística per la Universitat Politècnica de València (2014) i han realitzat una estada d’investigació al MFA in Studio Arts de Concòrdia University a Mont-real, Canadà (2012). La seua pràctica artística és conseqüència d’una acumulació de diversos estímuls i un rebuig a la hiperprofessionalització. En els últims anys col·laboren en propostes d’Arts Escèniques com, Cos Gojós s’Eleva Lleuger (2019) o H (2021), desenvolupen treballs de recerca-creació com, Yogurt Matters i Walk to Work (des de l’any 2020) i participen en projectes interdisciplinaris com OnMaterials (Atenes, 2019) i P.L.A.NT. (Europa Creativa 2023-25).

Aris Spentsas i Rosana Sanchez Rufete són artistes i investigadors que treballen en la intersecció entre les Arts Visuals i les Arts Vives, amb un fort interés cap a pedagogies corporals i pràctiques situades. Des de l’any 2012 presenten les seues propostes sota el nom “rosanayaris” en diferents entorns i ciutats com, Las Cigarreras (Alacant), CCE Santiago (Xile), La Poderosa i La Capella (Barcelona), DDRC (Atenes), Dare-Dare (Mont-real), CCCC (València) i Casa de Velázquez (Madrid) entre altres. Aris Spentsas signa textos com Siendo Espectador (2018) per a la Revista Telón de Fondo o Encontrar para encontrarse (2013) per a Manual de Prácticas Escénicas Contemporáneas, a més és coeditor del llibre ¿Y Si Fuéramos Espectadores?, publicat per l’Editorial UPV. Tots dos tenen un Màster en Producció Artística per la Universitat Politècnica de València (2014) i han realitzat una estada d’investigació al MFA in Studio Arts de Concòrdia University a Mont-real, Canadà (2012). La seua pràctica artística és conseqüència d’una acumulació de diversos estímuls i un rebuig a la hiperprofessionalització. En els últims anys col·laboren en propostes d’Arts Escèniques com, Cos Gojós s’Eleva Lleuger (2019) o H (2021), desenvolupen treballs de recerca-creació com, Yogurt Matters i Walk to Work (des de l’any 2020) i participen en projectes interdisciplinaris com OnMaterials (Atenes, 2019) i P.L.A.NT. (Europa Creativa 2023-25).

Contacto:

https://www.rosanayaris.com
rosanayaris@gmail.com